Quan un ésser que havia sigut perfecte va fer un mal ús de la llibertat que Déu li havia donat va esclatar la discòrdia. Satanàs, “l’acusador”, va preferir l’egoisme i la calúmnia abans que l’amor i la veritat. Satanàs afirmava que Déu no és just, que és irascible i controlador, que que priva tothom del que es mereix.
L’engany de Satanàs va convèncer una tercera part dels àngels del cel i Déu els en va expulsar. Satanàs reclamava el govern del nostre planeta quan va enganyar la primera parella, Adam i Eva, fent que dubtessin de l’honestedat i l’amor de Déu. Aquell primer pecat va distorsionar la imatge de Déu que hi havia en nosaltres fent que el món es regirés contra ell mateix i es posés en perill d’autodestruir-se. L’univers observava expectant la resposta de Déu a les acusacions de Satanàs.
La “gran controvèrsia” entre la bondat i la maldat del caràcter de Déu encara és ben viva. Però Jesús, el Fill de Déu, va plantejar la principal pregunta quan, ara fa dos mil anys, va morir per la humanitat.
Com és de fort, l’amor de Déu? La mort abnegada de Jesús va mostrar que Déu està disposat a pagar el preu incalculable dels nostres pecats. El seu sacrifici va desemmascarar el veritable horror del pecat i va deixar clar que es pot confiar en Déu. Per què la mort de jesús marca aquesta diferència? Perquè jesús va viure una vida perfecta que nosaltres no hem aconseguit de dur i va morir la mort que nosaltres mereixem.
Com a resultat, nosaltres podem viure per ell ara i sempre. El sacrifici de Jesús ens reconcilia amb un Déu perfecte alhora que ens transforma el cor. L’Esperit Sant ens mostra la nostra necessitat de Déu i ens assegura que estem salvats i perdonats. L’esperit escriu una pauta de conducta nova en el cor i ens empodera per viure lliures, servint i plens de goig. Déu ens tracta com si mai no haguéssim pecat, com si mai no haguéssim dubtat, com si mai no haguéssim decidit emprendre el nostre camí sense ell.
El mateix jesús que va sotmetre els dimonis mentre va viure, en morir va declarar la victòria sobre totes les forces del mal. La resurrecció de Jesús és la garantia que fins la mort morirà. La nostra vida nova en Jesús ens allibera del te or a la mort i de la vergonya del nostre passat.
Quan ens unim a Jesús. l’Esperit Sant ens calma el cor i transforma el nostre aspecte. La nostra vida espiritual creix mentre anem parlant amb Déu, meditem la seva Paraula, compartim la nostra fe i adorem amb la música i la comunitat.
El gran conflicte
Satanàs va acusar Déu de no ser digne de confiança i de ser injust. Déu ens va donar la llibertat d’escollir, i la història humana mostra el resultat de la rebel·lió, i l’increïble poder de l’amor de Déu per salvar-nos.
La vida, mort i resurrecció de Crist
Déu enviament a Jesús, el seu Fill, per viure la vida perfecta que nosaltres no podíem i per morir la mort que ens mereixíem. Quan acceptem el sacrifici de Crist, tenim accés a la vida eterna.
L’experiència de la salvació
L’Esperit Sant revela la nostra necessitat de Crist i, quan acceptem la gràcia i la salvació de Déu, ens fa noves criatures. L’Esperit edifica la nostra fe i ens ajuda a deixar enrere una vida trencada.
El creixement en Crist
La salvació transforma la nostra manera de veure el món. Ja no temem el passat o el futur, sinó que abracem un present ple d’esperança, amor, entusiasme i lloança, perquè l’Esperit viu en nosaltres.