Departaments de l’Església Adventista del Setè Dia a Espanya
Ser administradors de Déu.
Cuidar la terra, els seus recursos i els seus fills.
Viure amb integritat i equilibri.
Glorificar Déu en cada aspecte de la vida.
Els cristians hem estat cridats a viure una vida responsable mitjançant la qual puguem donar glòria al Creador. Tot el que tenim i tot el que som és un regal de l’abundosa gràcia divina i se’ns anima a administrar-ho i gestionar-ho tot amb saviesa.
Adorem i reconeixem la sobirania de Déu i el seu dret com a propietari de tot. Reconeixem el senyoriu de Crist a les nostres vides mitjançant l’ús savi del temps, la cura de la nostra salut, l’ús dels nostres talents, la generositat amb els nostres recursos i la protecció del medi ambient. Vegem alguns exemples bíblics:
Moisès va parlar al Senyor amb les paraules següents: “Ensenya’ns a comptar els nostres dies de tal manera que portem al cor saviesa” (Slm.90:12), i Pau recomanarà el següent: “Andeu amb saviesa amb els de fora, aprofitant bé el temps” (Col.4:5). Perquè en la vida cristiana el temps és un valor incalculable, se’ns recomana que l’administrem amb saviesa i l’aprofitem al màxim.
Pau ens adverteix que “Totes les coses em són lícites, però no totes convénen; totes les coses em són lícites, però jo no em deixaré dominar per cap” (1ª Cor.6:12). La raó: “O no sabeu que el vostre cos és temple de l’Esperit Sant, el qual està en vosaltres, el qual heu rebut de Déu, i que no sou vostres?” (1ª Cor.6:19). No som nostres, “hem estat comprats amb un preu” (1ª Cor.6:20), i aquest preu, ens dirà Pere, no és ni més ni menys que el de “la sang preciosa de Crist” (1ª Ped.1:19).
La Bíblia és explícita quan declara que “el regne dels cels és com un home que, en marxar lluny, va cridar els seus servents i els va confiar l’administració dels seus béns” (Mt.25:14). El desig i l’esperança d’aquest home és que aquests talents produeixin algun guany, algun resultat positiu. És per això que, en una de les declaracions més boniques que trobem al text bíblic, el Senyor dirà als qui han fet un bon ús dels talents: “Bé, servent bo i fidel. Sobre el poc has estat fidel, sobre molt et posaré. Entra en el goig del teu Senyor” (Mt.25:20, 23).
Déu va establir que els israelites haurien de portar “tots els delmes al graner i que hi hagi aliment a la meva Casa” (Mal.3:10). Aquell que es presenta com el Propietari i Creador de tot, que diu “meva és la plata i meu és l’or” (Ageu 2:8) i que no té necessitat del que l’ésser humà pot donar, ens permet mostrar gratitud i lloar-lo per ser qui és i per haver fet el que ha fet. Pau dirà que Déu estima el qui dona amb alegria (2ª Cor.9:7) perquè és precisament això el que Jesús va fer per nosaltres: es va donar a si mateix perquè tot aquell qui cregui en ell no es perdi, sinó que tingui vida eterna. Donem com a resultat del que ell va donar. És un procés de gratitud i reconeixement. Mai no podrem tornar el molt que se’ns va donar, però podem viure vides de gratitud, adoració i fidelitat.
Déu va crear l’ésser humà perquè administrés la creació (Gen.1:27-30). Som responsables del lloc on vivim, però “sabem que tota la creació gemega a una, i a una està amb dolors de part fins ara” (Rom.8:22). Fins que uns cels nous i una terra nova siguin creats (Apc.21:1), i sentim les paraules de Déu: “Jo faig noves totes les coses” (Apc.21:5), la nostra responsabilitat és cuidar l’obra del nostre Creador.
Això és la Gestió de la Vida Cristiana: un privilegi.
