Déu ens fa responsables de nosaltres, el món, el nostre proïsme i els recursos materials. Quan vivim per a ell, Déu beneeix els nostres esforços.

Som administradors de Déu, als qui ell ha confiat temps i oportunitats, capacitats i possessions, i les benediccions de la terra i els seus recursos. Som responsables davant ell per la seva ocupació adequada. Reconeixem que Déu és amo de tot mitjançant el nostre fidel servei a ell i als nostres semblants, i mitjançant la devolució dels delmes i les ofrenes per a la proclamació del seu evangeli i per al sosteniment i desenvolupament de la seva església. La majordomia és un privilegi que Déu ens ha concedit perquè creixem en amor i perquè aconseguim la victòria sobre l’egoisme i la cobdícia. El majordom fidel s’alegra per les benediccions que reben els altres com a fruit de la seva fidelitat
(Gènesi 1: 26-28; 2:15; 1 Cròniques 29:14; Ageu 1:3-11; Malaquies 3:8-12; 1 Corintis 9: 9-14; Mateu 23:23; 2 Corintis 8:1-15; Romans 15:26-27).