L’home i la dona, creats a imatge de Déu, estan dissenyats per viure en relació. El matrimoni és l’ideal diví per viure en harmonia, i perquè els nens creixin en seguretat i amor.

El matrimoni va ser establert per Déu a l’Edén i confirmat per Jesús, perquè fos una unió per a tota la vida entre un home i una dona en amant companyonia. Per al cristià el matrimoni és un compromís alhora amb Déu i amb el seu cònjuge, i aquest pas haguessin de donar-lo només persones que participen de la mateixa fe. L’amor mutu, l’honor, el respecte i la responsabilitat, són la trama i l’ordit d’aquesta relació, que hauria de reflectir l’amor, la santedat, la intimitat i la perdurabilitat de la relació que hi ha entre Crist i la seva església. Pel que fa al divorci, Jesús va ensenyar que la persona que es divorcia, llevat que sigui per causa de fornicació, i es casa amb una altra, comet adulteri. Encara que algunes relacions familiars estiguin lluny de ser ideals, els socis en la relació matrimonial que es consagren plenament l’un a l’altre en Crist poden aconseguir una amorosa unitat gràcies a la direcció de l’Esperit i a l’amant cura de l’Església. Déu beneeix la família i és el seu propòsit que els seus membres s’ajudin mútuament fins a aconseguir la plena maduresa. Els pares han de criar els seus fills perquè estimin i obeeixin al Senyor. Mitjançant el precepte i l’exemple haurien de ensenyar-los que Crist disciplina amorosament, que sempre és tendre i que es preocupa per les seves criatures, i que vol que arrivem a ser membres del seu cos, la família de Déu. Una creixent intimitat familiar és un dels trets característics de l’últim missatge evangèlic
(Gènesi 2:18-25; Mateu 19:3-9; Joan 2:1-11; 2 Corintis 6:14; Efesis 5:21-33; Mateu 5:31-32; Marc 10:11-12; Lluc 16:18; 1 Corintis 7:10-11; Èxode 20:12; Efesis 6:1-4; Deuteronomi 6:5-9; Proverbis 22:6; Malaquies 4:5,6).