Dissabte és el do que Déu ens ha donat, un moment per al descans i la restauració de la nostra connexió amb Déu i el nostre proïsme. Ens recorda de la creació de Déu i la gràcia de Crist.

El benèfic Creador va descansar el setè dia després dels sis dies de la creació, i va instituir el dissabte per a tots els homes com un monument de la seva obra creadora. El quart manament de la immutable llei de Déu requereix l’observança de l’setè dia com dia de repòs, adoració i ministeri, en harmonia amb els ensenyaments i la pràctica de Jesús, el Senyor de dissabte. Dissabte és un dia d’agradable comunió amb Déu i amb els nostres germans. És un símbol de la nostra redempció en Crist, un senyal de santificació, una demostració de la nostra lleialtat i una anticipació del nostre futur etern en el regne de Déu. Dissabte és el senyal perpètua de Déu de l’aliança eterna entre ell i el seu poble. La joiosa observança d’aquest temps sagrat de tarda a tarda, de posta de sol a posta de sol, és una celebració de l’obra creadora i redemptora de Déu
(Gènesi 2:1-3; Èxode 20:8-11; Lluc 4:16; Isaïes 56:5-6; 58:13-14; Mateu 12:1-12; Èxode 31:13-17; Ezequiel 20:12, 20; Hebreus 4:1-11; Deuteronomi 5:12-15; Levític 23:32; Marc 1:32).