L’home i la dona van ser fets a imatge de Déu, amb individualitat pròpia i amb la facultat i la llibertat de pensar i obrar pel seu compte. Encara que van ser creats com a éssers lliures, cada un és una unitat indivisible de cos, ment i esperit que depèn de Déu per a la vida, l’alè i tota la resta. Quan els nostres primers pares van desobeir a Déu, van negar la seva dependència d’EI i van caure de l’elevada posició que ocupaven sota el govern de Déu. La imatge de Déu es va desfigurar en ells i van quedar subjectes a la mort. Els seus descendents participen d’aquesta naturalesa degradada i de les seves conseqüències. Neixen amb debilitats i tendències cap al mal. Però Déu, en Crist, va reconciliar a el món amb ell mateix, i per mitjà del seu Esperit restaura en els mortals penitents la imatge de so Creador. Creats a glòria de Déu, se’ls convida a estimar el Senyor i a estimar-se mútuament, ia cuidar l’ambient que els envolta (Gènesi 1:26-28; 2:7; Salms 8:4-8; Fets 17:24-28; Gènesi 3; Salms 51:5; Romans 5:12-17; 2 Corintis 5:19-20; Salms 51:10; 1 Joan 4:7-8, 11, 20; Gènesi 2:15).
