Encara modelat a la imatge de Déu, l’ésser humà, ara trencat pel pecat, va necessitar d’un Salvador perfecte per experimentar la reconciliació. L’Esperit restaura el reflex de Déu en nosaltres perquè Déu pugui obrar pel nostre medi.

L’home i la dona van ser fets a imatge de Déu, amb individualitat pròpia i amb la facultat i la llibertat de pensar i obrar pel seu compte. Encara que van ser creats com a éssers lliures, cada un és una unitat indivisible de cos, ment i esperit que depèn de Déu per a la vida, l’alè i tota la resta. Quan els nostres primers pares van desobeir a Déu, van negar la seva dependència d’EI i van caure de l’elevada posició que ocupaven sota el govern de Déu. La imatge de Déu es va desfigurar en ells i van quedar subjectes a la mort. Els seus descendents participen d’aquesta naturalesa degradada i de les seves conseqüències. Neixen amb debilitats i tendències cap al mal. Però Déu, en Crist, va reconciliar a el món amb ell mateix, i per mitjà del seu Esperit restaura en els mortals penitents la imatge de so Creador. Creats a glòria de Déu, se’ls convida a estimar el Senyor i a estimar-se mútuament, ia cuidar l’ambient que els envolta (Gènesi 1:26-28; 2:7; Salms 8:4-8; Fets 17:24-28; Gènesi 3; Salms 51:5; Romans 5:12-17; 2 Corintis 5:19-20; Salms 51:10; 1 Joan 4:7-8, 11, 20; Gènesi 2:15).