Déu va crear al nostre món amb creativitat brillant i tendre cura. Va crear a la humanitat perquè cuidés i es delectarà al planeta, i perquè la resta de la creació gaudís d’un equilibri perfecte.

Déu és el Creador de totes les coses, i ha revelat per mitjà de les Escriptures un registre autèntic de la seva activitat creadora. El Senyor va fer en sis dies “el cel i la terra” i tot ésser vivent que l’habita, i va reposar el setè dia de la primera setmana. D’aquesta manera va establir el dissabte com un monument perpetu de la finalització de la seva obra creadora. El primer home i la primera dona van ser fets a imatge de Déu com una corona de la creació; se’ls va donar domini sobre el món i la responsabilitat de tenir cura d’ell. Quan el món va quedar acabat era “bo en gran manera”, perquè declarava la glòria de Déu (Gènesi 1:2; Èxode 20:8-11; Salms 19:1-6; 33:6,9; 104; Hebreus 11:3).