El cos humà serveix com la perfecta metàfora de la vila de Déu a la Terra. Està compost per moltes parts que són molt diferents entre si, però com a resultat de l’Esperit Sant en nosaltres, es produeix una harmonia de veus i la unitat en la missió.

L’església és un cos constituït per molts membres que poceden de tota nació, raça, llengua i poble. En Crist som una nova creació; les diferències de raça, cultura, educació i nacionalitat, entre encimbellats i humils, rics i pobres, homes i dones, no han de causar divisions entrc nosaltres. Totes som iguals en Crist, qui per un mateix Esperit ens ha unit en comunió amb ell i els uns amb els altres. Hem de servir i ser servits sense parcialitat ni reserves. Per mitjà de la revelació de Jesucrist en les Escriptures participem de la mateixa fe i la mateixa esperança, i vam sortir per donar a tots el mateix testimoni. Aquesta unitat té els seus orígens en la unicitat de Déu triú, que ens ha adoptat com els seus fills
(Romans 12: 4-5; 1 Corintis 12: 12-14; Mateo 28: 19-20; Salms 133: 1: 2 Corintis 5: 16-17; Fets 17: 26-27; Gàlates 3:27, 29; Colossencs 3: 10-15; Efesis 4: 14-16; 4: 1-6; Joan 17: 20-23).