Hi ha un santuari al cel, el veritable tabernacle que el Senyor va erigir i no l’home. En ell Crist ministra en el nostre favor, per posar a disposició dels creients els beneficis del seu sacrifici expiatori ofert una vegada i per sempre en la creu. Va arribar a ser el nostre gran gran sacerdot i va començar el seu ministeri intercessor en ocasió de la seva ascensió. El 1844, al concloure el període profètic dels 2.300 dies, va entrar a la segona i última fase del seu ministeri expiatori. Aquesta obra és un judici investigador que forma part de l’eliminació definitiva de pecat, tipificada per la purificació de l’antic santuari hebreu en el dia de l’expiació. En el servei simbòlic el santuari es purificava mitjançant la sang dels sacrificis d’animals, però les coses celestials es purificaven mitjançant el perfecte sacrifici de la sang de Jesús. El judici investigador posa de manifest enfront de les intel·ligències celestials qui d’entre els morts dormen en Crist i per tant se’ls considerarà dignes, en Ell, de participar de la primera resurrecció. També aclareix qui entre els vivents estan habitant en Crist, guardant els manaments de Déu i la fe de Jesús, i en EI, per tant estaran llestos per ser traslladats al seu regne etern. Aquest judici vindica la justícia de Déu a l’salvar els que creuen en Jesús. Declara que els que van romandre lleials a Déu rebran el regne. La conclusió d’aquest ministeri de Crist assenyalarà la fi de el temps de prova atorgat a les éssers humans abans de la seva segona vinguda
(Hebreus 8:1-5; 4:14-16; 9:11-28, 10:19-22; 1:3; 2:16,17; Daniel 7:9-27; 8:13-14; 9:24-27; Nombres 14:34; Ezequiel 4:6; Levític 16; Apocalipsi 14:67; 20:12: 14:12; 22:12).
